DISSABTES POÈTICS

On vas felicitat

que matineges com la gavina

per fugir mar endins

i retornes al capvespre

com un miner amb llàgrimes negres.

On vas tan lluny a cantar-li a l'ànima

que et perds en paisatges sense nom

i retornes sense veu per a consolar.

On vas tan silenciosa

que ni ombra deixes per admirar.

On vas que atures el temps

per amagar-te del vigor del sol

i de la tendresa de la lluna.

Deixa't sentir pels sentits.

Deixa que el temps t'acaroni.

Deixa't de cercar-te.

I seràs feliç de fer feliç.