DIVENDRES SOCRÀTICS

Pensa el gall que amb el seu cant fa sortir el sol.

Embolcallats com estem en una societat consumista, podem caure a la temptació de valorar-ho tot segons el paper que està embolicat o el llaç que l'engalana, o simplement el que ens ha costat de preu.

És ingenu pensar que exercim plenament la nostra llibertat en les nostres decisions. Estem molt condicionats, en excés, la qual cosa debilita la nostra salut psicològica. I el que és tant o més important, emmascara i distorsiona les condicions de relació amb les altres persones. Una dependència que afecta més al nostre inconscient i per tant més potent i incontrolada.

La publicitat decideix per nosaltres, marca el nostre horitzó i disfressa la nostra personalitat. Incita i explota el nostre jo que voldriem ser en detriment de l'autèntic. I no hi ha lloc per a tots dos. Si un puja l'altre baixa.

No, no vaig en contra de la publicitat. Hi ha anuncis que són veritables obres d'art del diseny, de l'enginy, de la poesia o del somni. Només cal que la nostra recepció no confongi realitat amb seducció, la meva necessitat amb la dependència i no caure en la bulímia consumista que eixorda les veus humils que alimenten l'esperit. No em fa por que un anunci no sigui un quadre figuratiu, m'espanta que els nostres ulls no ho interpretin com a tal.

En el fons hi ha una manipulació més genèrica encara que afecta a la comunicació en general com a poder fàctic que és. Ens deixa pensar el que volem (per això ens pensem que som lliures), però ens diu o ens restringeix sobre qué hem de pensar. Cap problema sobre el contingut del que pensem (llibertat d'expressió i ja estem tranquils), però només sobre uns temes i no sobre d'altres. Pensa el que vulguis, però només et deixo triar uns quants temes, no fos cas que descobríssim el matrix que hi ha al darrera.

Som molt menys lliures del que ens pensem. Algú pot dir que actuem lliurement deixant que altres decideixin per mi. Però, és com donar el comandament a distància en mans d'altri, a partir d'aquest moment el programa ja no el triaràs, i tots sabem que n'hi ha pocs que valguin la pena.

Cal que pensem dues vegades abans de dir: jo he triat.., a mi m'agrada..., jo penso... no fos cas que la nostra ignorància fos com la del gall que es pensava que amb el seu cant feia sortir el sol.