DIUMENGE

El sembrador va sortir a sembrar (Mt 13, 3)

Entre sembrar i collir hi ha tota una vida. El treball del sembrador il.lustra molt bé la majoria dels nostres actes. Sembrar i esperar és tot un exercici de paciència, de confiança i a voltes de resignació, tres elements importants per a la vida.

Qui sembra sap que la collita no depèn exclusivament d'ell, cal la pluja, el bon temps en el moment oportú, que herbes i plagues no guanyin terreny. Caldrà la vigilància, quasi la contemplació, que fa el pagès després de la jornada amb la feina feta.

Les nostres il.lusions no sempre creixen com voldríem. Planifiquem, ens preparem, quasi ho veiem, però un o cent impediments fan que no donin fruit. Quantes vegades la nostra pregària podria començar: "Us havia demanat Senyor... i m'heu donat..." El llibre de Job n'és el paradigme. Però potser pensem massa en el futur i poc en el present, més en la collita que en acaronar i contemplar la planta que va creixent.

Si sembrar i collir és com néixer i morir, vol dir que hi ha tota una vida entremig, de treball, d'esperança i de paciència (entesa no com a "suportar" sinó com a tolerància. La paciència porta a la pau, diu Ramon Llull).

El sembrador va sortir a sembrar. Tres paraules que ho resumeixen tot. Sembrador: cal ser-ne i tenir la llavor. Sortir: moure's, sortir d'un mateix. Sembrar: a fer el que és propi de l'home, humanitzar.

La collita no depèn absolutament de nosaltres. Hi ha el jardiner invisible (el petit relat de John Wisdom) que conrea les nostres terres. O potser som nosaltres qui conreem les seves?

Tant si el vent bufa favorable com si no, fem un treball de creació.

I és que Déu ens dóna l'arada per co-crear aquest món. Com comenta el compositor Arnold Schönberg: "La creació més gran de Déu és l'obra d'art engendrada per l'home".