DISSABTES POÈTICS

El bosc interior (salm d'un ancià).

Sento un brogit de mil vents

que canten a veus els arbres.

Espès fullatge m'ombra la terra assaonada

per la pluja de sentiments i desitjos.

Oh, oratge infidel que em desseques la fortitud

i m'escombres les paraules.

Albiro entre el brancatge

paisatges sense horitzó.

Cerco records que com sols m'escalfen la memòria

i llunes melancòliques il.luminen les nits tristes,

i una estelada innombrable de moments

em llega una foscor traïdora d'oblits que em mosseguen la vida.

Però el meu somriure encara fa florir el bosc

i em sento tan gran que els meus dits ja acaronen les estrelles.