DIVENDRES SOCRÀTICS

La incertesa: la duresa del vidre.

Sempre he trobat més "autèntic", més fiable i més humà situar-se a la corda fluixa, conscient que la vida demana constantment equilibri. Instal.lar-se massa en seguretats i no voler ni comprendre ni escoltar arguments que em poden fer canviar, està més de la banda de renunciar perquè em fa por o em sobrepassa que no pas viatjar per la vida.

La incertesa és fortalesa ja que demana més atenció, equilibri, ser fort per aguantar la pressió, estar ben entrenat per a discernir i sobretor tenir una gran humilitat que et permetrà de rebre. Certament que cal no confondre-ho amb inseguretats ni amb un tarannà escrupulós sempre dubtant de tot, ni amb personalitats canviants al so de la flauta de la moda per no sentir-se despullat com el rei del conte. Ni tampoc un adaptar-se en benefici propi malgrat ser contrari a la meva consciència. Groucho Marx deia. "Aquests són els meus principis, i si no us agraden... en tinc d'altres".

La incertesa és el "però". Estic convençut dels meus arguments, però estic obert a escoltar i sobretot a acceptar que puc estar equivocat o si més no que les coses són força diferents. Quantes certeses d'abans en el món de la moral, de la religió, fins i tot de la ciència avui ens fan riure. Aquest grau d'incertesa es la base, l'humus (origen de la paraula humilitat) per la toterància i el diàleg. Escoltar no per preparar la meva defensa (o millor dit el meu atac) sinó per incorporar la veritat de l'altre i refer (si s'escau) els meus arguments. La incertesa és la germana de la prudència que és la virtut central de l'Ethos grec, és un art i com a tal demana preparació i esforç i el resultat sempre és més bell. El fonamentalista es veu equivocadament com una persona dura i forta, amb personalitat segura, però ha optat pel camí fàcil. La vida és com una pel.lícula i no una fotografia fixa.

Acceptar les preguntes és la clau de volta de la nostra construcció ètica i d'opinió. Recordo sempre un examen d'un excel.lent professor que consistia en fer sis preguntes sobre el tema que ens avaluava. No va ser gens fàcil fer un bon examen.

Avui més que mai en la nostra societat canviant ens cal aquesta dosi sana d'incertesa i de relativisme precisament per adaptar-nos a temps. Aquesta dosi de sal, cum grano salis, que dóna gust i potencia els altres sabors. El sociòleg polonès Bauman anomena "societat líquida" a la nostra societat fràgil, dividida, on les estructures socials duren poc sense temps per solidificar-se i crear regles fortes (Zygmunt Bauman "tiempos liquidos". Ed. Tusquets 2007). Per això, crec que és temps on la incertesa és com la tensió dels atletes esperant el tret de sortida. No és la meta sinó una eina important.

La incertesa no és debilitat ni el diàleg trobar la mitjana aritmètica.

Davant les adversitats i la feblesa del nostre temps ens cal ser com el vidre, dur i fràgil alhora. Cal un diamant per fer una incisió forta al vidre, però és fàcilment trencadís. El vidre és transparent tal com ha de ser un bon amant del diàleg, ell no n'és el protagonista, ho ha de ser la causa tractada i la seva finalitat. El vidre és transparent malgrat ser un amalgama de diversos elements i el que és més important el vidre accepta la bellesa dels colors.