DIVENDRES SOCRÀTICS

Progressem o canviem?

Sembla ahir i ja fa 130.000 anys que l'espècie humana tafaneja per aquest nostre planeta del Sistema Solar, a un terç d'un dels dos braços de la galàxia Via Làctia la qual pertany al Grup Local i aquest al Super-cúmul de la Verge. Un currículum ben curt comparat amb els 4.600 milions d'anys que té la Terra. Tothom estarà d'acord que hem canviat una mica, nosaltres i el nostre entorn, des dels orígens. Fins i tot ens hem atrevit a posar un peu en el Mar de la Tranquilitat del nostre únic satèl.lit que el tenim ben bé a tocar.

Són molts els pensadors que han reflexionat sobre el progrés de la humanitat i si aquest té una direcció cap a millor o simplement es tracte d'una successió de canvis. No hi ha dubte que si enfoquem el tema des d'un punt de vista tècnic o científic esterem d'acord en considerar que hem fet passos endavant, per a una vida millor, menys dolorosa i menys traumàtica. La ciència ens ha revelat (treure el vel) molts misteris que ens envoltaven i els hem usat tècnicament per al nostre profit. Però la cosa no està tan clara si fem una aproximació ètica. És èticament millor (millor persona o si voleu més humana) el que vivia, caçava i pintava murals a les coves que l'executiu davant l'ordinador en el seu despatx del pis 32 d'un edifici de vidre ? Hi ha qui defensa que no hi ha progrés moral sinó simplement actuacions regulades per la consciència situada en un context socio-cultural concret. Penso que realment hi ha una millora en el camp ètic ja que la consciència es forma utilitzant el coneixement del nostre entorn. Una altra cosa en seria el mèrit de cada persona en el seu actuar.

El progrés és aquest procés d'acumulació il.limitat cap al millorament de les condicions materials i morals de la nostra espècie humana. Els qui creuen que tot és progrés tècnic i l'ètic és totalment relatiu es veuen amb la consciència molt neta, segurament perquè no l'han feta servir mai.

Certament que d'exemples que alimenten una regressió n'hi ha un munt, però sostinc que el balanç és positiu per no dir molt positiu. Algú ha dit que la fletxa del temps és el progrés. Gràficament m'agrada pensar que progressem en espiral, fent cercles sobre allà mateix (sobre la nostra història) però cada cop més grans. De fet és un model (un nucli i orbitar al voltant) que sembla ser constant: l'àtom, la cèl.lula, terra-lluna, sistema solar, galàxies al voltant d'una galàxia...

Les generacions es succeeixen com una cursa de relleus per tal d'anar més lluny. Ja Bernat de Chartres (s. XII) deia que som con nans sobre les espatlles de gegants (els nostres antecessors) i d'aquesta manera podem veure més enllà i amb més perspectiva. En el fons tots som especuladors del futur (en l'època romana el speculator era aquell que vigilava dalt d'un arbre per veure venir el perill o l'ocasió).

En front del nostàlgics penso que qualsevol temps futur serà millor. I en contra dels conformistes que traspuen allò de "canviar-ho tot perquè tot continui igual", crec que millorant una cosa tot serà diferent. Així com en els diaris on les notícies bones no són notícia, en la història sembla succeir el mateix on no apareix la petita cursa per lliurar el testimoni a qui ha de córrer després. Diuen que la història no es repeteix de la mateixa manera, però si la lleugeresa en que a voltes s'explica.

Un procés on sempre, malgrat les frenades i els retrocessos, hi ha una resultant de superació i d'enriquiment fruit de l'intercanvi de l'aportació de cadascú a la societat i com aquesta ens retorna per veure-hi més alt i més enllà.

Canviem i progressem. No cal ser el primer ni el millor de tots, ni el més fotografiat ni el més feliç, i ni tan sols que se'n recordin. El que importa és participar.