DISSABTES POÈTICS

Xiprer de cementiri

de verd antic i escabellat pel vent

que punxes els núvols

i entorxes les estrelles.

Xiprer de cementiri

de fusta sàvia i acollidora

que coneixes tants noms com boles t'engalanen.

Xiprer de cementiri

que sents en el silenci

i veus en la foscor.

Tu que saps de la vida perquè coneixes la mort,

díguem, què t'expliquen aquestes lloses

ferides per noms que ningú no recorda.

Xiprer de cementiri

ningú com tu fa de la mort vida.