Provisionalment definitiu

Sempre (bona paraula per començar parlant del temps des d'una visió provisional) cerquem i desitgem assolir els nostres objectius, les nostres esperances i il·lusions, però mai volem perdre-les o tornar enrera amb les mans buides. Sabem però, que mantenir-les sempre no és possible, que com una pedra llençada a l'aire, la gravetat la torna a cridar. Vivim en una gran provisionalitat. Vivim instal·lats en la provisionalitat i no podem escapar-nos-en. Algú em pot dir alguna cosa que no sigui provisional? Fins i tot els més optimistes ho tenen dificil per respondre i es compleix aquí la divertida dita: "un optimista és un pessimista mal informat". Fins i tot els números astronòmics no es poden acompanyar del "sempre". Encara que Einstein apuntava amb la seva ironia: " Hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. I de l'univers no n'estic segur".

Potser el sinònim més a prop de provisional és "el present". Com sempre haurem de trobar el terme mig entre el no cal viure profundament ja que s'acabarà i aferrarar-se al present de forma estressant enganyats pel miratge que com més coses es fan més es viu.

Crec que vivim permanentment en la provisionalitat, i aquí permanentment potser vol dir sempre. I qui no visqui en la provisionalitat que tiri la primera pedra. Amb molta probabilitat, tal com diu també el relat evangèlic, començaran a passar els de més edat. A mesura que hom es fa gran la provisionalitat es veu amb més força i no perquè quedi menys per viure, sinó perquè a base de viure ens amarem més de temps, l'absorbim com una esponja i quan aquesta està xopa ja no n'admet més.

Amb els anys aprofundim el temps i el penetrem fins als seus secrets. Som nosaltres qui el comsumim i no ell a nosaltres com es representa sempre devorant els seus fills.

Sort que heu arribat a llegir el final d'aquest article, ja que aquest blog no durarà sempre !!